La indústria cultural i l’engany de les masses.

Segons Adorno i Horkheimer els mitjans de comunicació de masses, creen i difonen una determinada forma de cultura, sotmesa i regida pels mateixos paràmetres que qualsevol indústria. És per això que utilitzen el concepte d’indústria cultural per a designar aquells mitjans de comunicació de masses dedicats a la creació d’entreteniment tals com la televisió, la ràdio la premsa i el cinema.

D’acord amb això, la indústria cultural no es diferencia de qualsevol altra indústria, produeix en sèrie i crea diferents productes estàndards segons el grup d’invidus al qual van dirigits. Així la indústria cultural assorteix cada grup o nivell a partir d’uns estàndards mínimament diferenciats. “Para todos hay algo previsto, a fin de que ninguno pueda escapar; las diferencias son acuñadas y propagadas artificialmente”[1]. Aquestes indústries veuen l’individu com un consumidor de productes al qual se li ha assignat un grup o nivell, mitjançant anàlisis estadístics fets a partir dels seus ingressos i preferències. Així les masses queden classificades i organitzades segons el nivell al qual pertanyin i l’oferta de continguts que se’ls ofereix és d’acord amb aquest nivell.

Reducidos a material estadístico, los consumidores son distribuidos sobre el mapa geográfico de las oficinas de investigación de mercado, que ya no se diferencian prácticamente de las de propaganda, en grupos según ingresos, en campos rojos, verdes y azules[2].

Això fa que l’individu perdi capacitat d’imaginació, de reacció i de decisió i resti totalment sotmés a allò que els mitjans li ofereixen.  Els productes de la indústria cultural estan fets de tal manera que neguen i impedeixen a l’espectador qualsevol tipus de capacitat imaginativa, d’espontaneïtat i d’esperit crític. L’individu així consumeix de forma totalment passiva sense qüestionar mai el contingut i qualitat d’allò que se li ofereix.

Los consumidores son obreros y empleados, agricultores y pequeños burgueses. La producción capitalista los encadena de tal modo en cuerpo y alma que se someten sin resistencia a todo lo que se les ofrece[3].

Hem de tenir en compte a més que la indústria cultural, els mitjans de comunicació de masses sovint es troben sotmeses a bancs o a altres indústries, i aquests fan ús de l’enorme poder dels mitjans de comunicació per a conformar a les masses segons la seva voluntat. Es crea així un sistema de control de les masses: se’ls diu què han de consumir, què els agrada i què desitgen. D’aquesta manera els mitjans prescriuen comportaments: l’individu ha de comportar-se segons allò que s’espera d’ell i consumir allò que les indústries produeixen per a ell.

Cada uno debe comportarse, por así decirlo, espontáneamente de acuerdo con su «nivel», que le ha sido asignado previamente sobre la base de índices estadísticos, y echar mano de la categoría de productos de masa que ha sido fabricada para su tipo[4].

L’individu, les masses, ja no són el destinatari final dels productes culturals sinó que és una part més del sistema creat per la indústria cultural. Aquest sistema funciona tant bé que l’individu hi està totalment adaptat i s’acaba acostumant de tal manera als continguts que li serveixen que si se li oferís quelcom que es desviés massa dels estàndards als qual està acostumat ho rebutjaria ràpidament. “La necesidad que podría acaso escapar al control central es reprimida ya por el control de la conciencia individual”[5].

Adorno i Horkheimer quan escrivien aquest text es referien als mitjans de comunicació de la dècada dels 40 als Estats Units. Al meu parer però aquest sistema emprat pels mitjans de comunicació amb la participació, quan no direcció, del poder econòmic és encara vigent en l’actualitat. Avui en dia els mitjans de comunicació i les empreses audiovisuals així com les grans editorials es troben sota el control de grans corporacions empresarials on hi conflueixen tot tipus d’interessos. El sistema ja denunciat per Adorno i Horkheimer segueix funcionant perfectament. El poder econòmic té diferents maneres d’exercir el control sobre els mitjans de comunicació:

.-De forma indirecta a través de la publicitat i els patrocinis que són una de les fonts més grans de finançament dels mitjans de comunicació privats. Per tant, els mitjans sempre actuen amb connivència amb les empreses per no perdre una gran part dels seus ingressos.

.-De forma directa. La gran majoria de mitjans de comunicació es troben inserits en corporacions empresarials on els objectius són compartits. Un exemple clar és el cas de Telefónica que (a través d’Admira) és propietària dels següents mitjans: Antena 3 (47,52%); Onda 0 (que depèn al 100% d’Antena 3); Cadena Voz (50%); Lola Films, que produeix cine que recapta la meitat de la taquilla del cinema espanyol (70%), Via Digital, que ofereix 70 canals de televisió (48,62%); Endemol, major productora de continguts del món amb èxits d’audiència com Operación Triunfo i Gran Hermano (99,47%), Telefe, principal cadena de TV Argentina (100%), Movie Record (100%), Admira Sport, gestiona drets esportius i la seva explotació (100%), Audiovisual Sport, propietària dels drets d’emissió del futbol espanyol (40%); Hispasat (13,93%), etc. I sabeu qui és un dels accionistes majoritaris de Telefónica? El Banc Bilbao Vizcaya (BBVA) amb un 10% de les seves accions.  (Dades extretes de: El control de las concentraciones de los medios de comunicacion. Derecho Español y Comparado.)

A través d’aquest enllaç podem saber qui hi ha darrera dels mitjans de comunicació de masses espanyols més importants: ¿Quién está detrás de los medios de comunicación en España? , Grupos privados propietarios de medios de comunicación en España: principales datos estructurales y financieros.

Així doncs res de nou en l’horitzó, el mecanisme de la indústria cultural segueix ben engranat i dirigit per els mateixos. Només ens queda esperar que l’individu conscient d’aquest mecanisme hi reaccioni en contra, cerqui quelcom de diferent i renuncii a l’entreteniment enllaunat i de baixa qualitat que la indústria li ofereix i obliga a consumir abans que acabi essent un zombi amb gran capacitat d’adquisició i sense mica de capacitat crítica.

 

[1] Adorno, Horkheimer. La Industria cultural. Ilustración como engaño de masas. P.168

[2] Adorno, Horkheimer. La Industria cultural. Ilustración como engaño de masas. P.168

[3] Adorno, Horkheimer. La Industria cultural. Ilustración como engaño de masas. P.178

[4] Adorno, Horkheimer. La Industria cultural. Ilustración como engaño de masas. P.168

[5] Adorno, Horkheimer. La Industria cultural. Ilustración como engaño de masas. P.166

 

Bibliografia

.-Adorno, T., Horkheimer, M. La Industria cultural. Ilustración como engaño de masas.

.-Pérez Gómez, A. El control de las concentraciones de los medios de comunicacion. Derecho Español y Comparado. Editorial Dykinson S.L., Madrid 2002.

 

 

Anuncis

4 thoughts on “La indústria cultural i l’engany de les masses.

  1. Molt bo el material sobre qui mana en els mitjans de comunicació i indústria cultural a Espanya. Molt clarificador tot plegat, però efectivament: res de nou sota el sol, només que està bé posar-hi cares.
    Moltes gràcies.

  2. Et felicito per la recerca que has fet, sens dubte ja que ens hem de morir, com a mínim ara sabem de què. És important saber què, o millor qui, hi ha darrera dels mitjans. Som conscients, o hauríem de ser-ho, que estem manipulats i la majoria ho accepta/em pensant que té la llibertat de triar quina informació vol saber. Res més lluny de la realitat… Quan aquests dies he estat llegint sobre Adorno i Horkheimer, i en general sobre l’Escola de Frankfurt, em venia la cap que m’agradaria saber què pensarien del panorama actual. Tot i que la majoria de les seves opinions i teories són adaptables i no han perdut vigència, el món ha girat molt més de pressa en 20 anys que el que ho va fer en 100.

  3. Hola,
    No trobo gens forassenyada (ni desfasada) l’anàlisis que destaques en començar el teu escrit: «els mitjans de comunicació de masses, creen i difonen una determinada forma de cultura, sotmesa i regida pels mateixos paràmetres que qualsevol indústria.» Perquè, en tot cas el que cal es determinar perquè la cultura, o més ben dit, la producció i prestació de serveis que relacionem amb “cultura” està o hauria d’estar en un sistema “a banda”.

    Quina diferencia hi ha entre produir/dissenyar cotxes que, com se sol dir, la del cotxe és tota una cultura i que, com industria, gaudeix de molts ajuts públics (i té infinitat de premsa especialitzada, molta més que la que té la literatura), un teatre (amb o sense ajuts) que programa Terra Baixa o Las Mamachicho, discs, llibres d’autoajuda o catàlegs d’exposició del MACBA?

    Diguem que la industria cultural (vol dir productors/venedors de llibres, disc, audiovisuals i els grups mediatics que esmentes) sovint és difícil distingir-los dels productors de entreteniment (la cultura ha d’entretenir?) o de “coses” que, malgrat estar impreses i enquadernades, filmades o representades, només amb la gorra d’antropòleg encasquetada potser si que parlaríem d’alguna classe d’expressió cultural, però amb la gorra del comú dels mortals ens costaria una mica trobar-hi més gràcia que la que té una tele amb diapositives del Monasterio de Piedra.

    Ho dic per què, a vegades, davant de l’etiqueta «cultura» es produeix una mena relaxació de la guàrdia i, aleshores, la industria, dita, «cultural» actua demanant per una banda ajuts (són cultura, diuen) i per l’altre, tal com apuntem al principi, com mateixos paràmetres que qualsevol indústria.

    No ens hem d’esgarrifar que la industria, faci diaris, cotxes o ensenyament, actiu amb els paràmetres esmentats (al menys mentre visquem en el sistema que vivim) però, al mateix temps, hem de ser ben conscients que el que molts fan, no és «cultura» sinó objectes o serveis de consum, que per algun motiu, probablement, comercial, etiquetar-los de «cultura» els dona més possibilitats d’èxit (i alguns ajuts públics atesa la seva alta missió social….)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s